Lucía Corrales, de la Pureza, a la selecció espanyola

13 Ene Lucía Corrales, de la Pureza, a la selecció espanyola

Lucía Corrales Álvarez, de 3r d’ESO, va rebre la cridada per entrenar amb la selecció espanyola femenina en la categoria sub 16. Després de superar les proves, finalment va ser seleccionada per anar-hi. Aquest somni l’ha aconseguit amb esforç i sacrifici en entrenaments, partits, i, fins i tot, sent pitxitxi en una lliga mixta… També ha jugat amb la selecció balear, amb la qual va marcar gols molt decisius. Sempre ha estat molt constant amb el que volia aconseguir, tot i que reconeix que encara li queda moltíssim per aprendre.

Des de quan jugues a futbol?

Jo jug a futbol des de ben petita, des dels 4 anys. Mon pare entrenava el meu germà i, quan ho vaig veure, em va fer il·lusió provar-ho. Així, el meu pare va decidir apuntar-m’hi.

Amb quin equip començares a jugar a futbol?

Vaig començar a jugar a futbol amb el Xílvar, a Selva. Està a prop de ca meva i, a més, m’agradava no jugar al meu poble perquè així podia fer amics nous.

Qui et va comunicar la notícia que havies de participar en unes proves per entrenar amb la selecció espanyola?

Qui em va comunicar aquesta gran notícia va ser el meu pare. En sortir de l’escola, em va dir que havia de contar-me una cosa molt important: que m’havien elegit per entrenar amb la selecció!  

Quina va ser la teva reacció quan te’n vares assabentar?

En aquell moment, no vaig saber com reaccionar, estava molt sorpresa i amb una il·lusió increïble. Feia temps que hi somiava. Quan veia les jugadores de la selecció, m’hi sentia identificada i volia ser com elles. Estava treballant molt dur per aconseguir-ho.

Vares tenir suport dels teus amics i família? 

Sí. Tothom em va començar a enviar missatges d’enhorabona i em va parèixer un gest preciós. Fins i tot a l’escola, tot d’una que ho varen saber, es varen interessar per mi i em varen traslladar l’enhorabona de part de tot el centre. 

Estàs contenta amb el que has aconseguit?

Sí. El que passa és que no em conform perquè no he arribat al màxim que vull aconseguir. Treballaré dia a dia per assolir les meves metes.

Quan arribares a Madrid, et dugueres bé amb la resta de nines? 

Al principi em feia molta de vergonya relacionar-m’hi, però al cap d’una estona em varen caure molt bé i m’ajudaren a adaptar-me.

On t’agradaria arribar amb el futbol?

El que més m’agradaria i que em faria molta il·lusió seria arribar a jugar a un equip de Primera Divisió.

Com es diu la teva entrenadora i com va reaccionar? 

La meva entrenadora es diu Pili Espadas. La seva reacció va ser de felicitat cap a mi. Em va dir una cosa que em va agradar molt: “Si continues així, podràs arribar on vulguis i més”.

Hi ha algú que ja et donava suport quan eres petita i encara ho continua fent?

Des de ben petita qui més suport m’ha donat ha estat el meu pare, encara que la meva mare, el meu germà i els meu padrins també m’han ajudat molt i sempre han cregut en mi.

 

Andrea Martorell i Claudia Rubio